Cap d’any 2016 a Cabanes

El passat cap d’any alguns amics el passarem a una casa rural en Cabanes. Quan vaig saber la destinació del viatge vaig buscar ubicacions per a fer l’eixida de “nocturnes” que comença a ser tradició. Vaig anotar 4 llocs: La torre de la sal, molt prop de la mar que visitarem de dia. L’alt del Bartolo, al que no varem saber arribar en cotxe (perquè era de nit i perquè posava que estava prohibit), El convent Carmelita del desert de les palmes i l’arc de Cabanes (dels quals teniu fotos més avall).
Allà que anàrem els quatre atrevits (Bernat, Fernando, Edu i jo) eixirem prompte per intentar pillar hora blava o similar i així també tornar prompte i no tindre “lio”. Anàrem primer al convent, el varem vore des de lluny, ja que apropar-nos significava arribar de nit al Bartolo. Després de canviar un parell de vegades la ubicació de la toma jo me vaig quedar amb esta:

D’allí varem eixir cap al Bartolo, pràcticament de nit, i quan ja començava el tram final hi havia un cartell que prohibia el pas, així que no arribarem a pujar. Anàrem al plan “b”, l’arc de cabanes, que ja ens pillava més prop de casa i en teoria era fàcil accedir i resultó:

Be, a mi em pareix resultó, i va ser fàcil accedir, però fer la foto… va portar el seu bon grapat d’intents. Jo pense que tots els cotxes censats en Cabanes passaren per allí. Els meus amics anaven guiant-me mentre “pintava” amb llum l’arc i aconseguia la foto que anava buscant. Finalment i com als meus amics també els pica el cuquet de les nocturnes, estiguérem fent proves amb les llums que portava i va eixir açò:

Bernat fa de model, Fernando amb la càmera, Edu feia les flames amb el fil lluminós i jo il·luminava a Bernat, l’arc i la resta de l’escena. Espere que vos agrade i que açò es convertisca en un costum i ho repetim tots els anys.

La musiqueta hui la posaran Antonio Flores i Ana Belén – “Solo le pido a Dios”, una cançò de León Gieco per conmemorar el dia escolar de la No Violència i la Pau.