Aprofitant la proximitat de la festivitat de Santa Cecília, vull aprofitar la ocasió per a mostrar-vos el treball que hem fet entre tots, perquè la foto la penge jo, però no ha sigut sols cosa meua. Començant per la idea, que va ser cosa d’Hèctor i la musa mentre assajaven (o això feien creure al mestre). Elena em va preguntar si era possible i jo ho vaig vore clar però necessitàvem un lloc a l’altura, li vaig demanar allò impossible. Gràcies a Jordi vam saber de qui podia ser el local, però Elena que té una mini-tia molt arriscà va aconseguir les claus, ara Elena tornava a per mi… podem?… clar!!. La inspiració va ser esta foto:
Dit i fet, quedarem un diumenge de matí, taparem totes les finestres i com que havia de ser molt paregut a una fotografia nocturna i jo havia d’aparèixer en la foto vaig demanar ajuda al millor que conec, i Augusto ràpidament es va apuntar a la festa. Així que allí estàvem els 16 que havíem d’eixir en la foto (sobre Fernando parlaré un altre dia), més tres persones que ens ajudarien desinteressadament: Augusto, Maite i Jordi. MOLTES GRÀCIES!
Jo pensava que als 10 minuts els models voldrien matar-nos als fotògrafs, però que va!! es varen portar molt be, deixaven que férem proves, que els col·locarem les mans i els canviarem de lloc sense protestar. Els mateix models després em digueren que havien estat molt a gust amb els fotògrafs i que ho havien passat molt més. Tenim alguna que altre model per a pròximes sessions nocturnes. La foto resultant va ser esta:
Ja que estàvem allí… perquè no fem una per grups (xics i xiques)… vinga va… com no fa calor…:
I hui Hèctor m’ha dit que en realitat és una versió d’esta altra: