Com sempre (des de 2005) ací teniu la felicitació. Bon Nadal i a pel 2019:

Ací podeu vore un altra vetlada típica de campament, l’assalt al castell. Els defensors del castell es distribueixen per la zona que rodeja al castell (en la fotografia el punt més alt amb una llum forta fixa) i els atacants (els xiquets) han d’aconseguir arribar al castell i deixar alguna cosa dins (un paperet) per demostrar que han arribat. Hi ha moltes variants del joc, però segur que si heu anat de campament haureu jugat.

La toma és de 5 minuts i el que es veu en primer pla és el cap de campament que s’encarregava de donar-los als atacants els paperets per a que anaren deixant-los al castell.

Podeu vore que hi havia més d’un camí per a aconseguir l’objectiu 😉

La banda sonora la posarà un altra cançò típica de campament i del sopar medieval (si, eixe en el que sopàvem en les mans!). Acabe de descobrir que la cançò era de los Nikis, i no dels Inhumanos, com jo pensava… ala… ja me puc gitar.

[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=KLPWXIWpCiA[/embedyt]

Després de 15 anys he tornat al campament, òbviament les coses han canviat molt. Jo personalment pense que el balanç és positiu, m’ho he passat molt be, he conegut molta gent que no coneixia i pense que els xiquets s’ho han passat molt be (que és el més important).

Ací vos deixe un exemple del que passa quan s’acaba l’oració de la nit i el cap (Ernesto Colomer) va enviant els equips a dormir, alguns passen pel bany, altres van directes, i esta imatge ho resumeix molt be:

És un altre punt de vista curiós, en breu vos en portaré més, estigueu atents.

Com a vídeo vos deixaré una cançoneta que els agradava molt als xiquets, i que els eixia molt be:

[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=SWT-ZveHSvw[/embedyt]

Dijous, després de molt de temps sense eixir a fer nocturnes (amb el grup habitual, alguna coseta he fet al campament), vam anar al pont de Gavarda (un vell conegut). Anavem a pels rajos de les tronades, però decidiren deixar-nos penjats. Augusto li va dir a Carles: “Fes-nos una foto, que David i jo començarem a eixir junts (a fer fotos) fa molt de temps i tenim poques fotos junts”. Dit i fet… este és el resultat:

La banda sonora tot un clàssic que he recordat este campament:
[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=PSVaNwQA9-k[/embedyt]

Ací venim de nou (este any he vingut poc per ací, a vore si a l’any pròxim vos penge alguan foto més) amb la felicitació de Nadal, espere que vos agrade:

Si, ja se que vaig amb un poc de retras, però poc a poc em posaré al dia.
Les fotos que vos porte hui son de l’any 2015 de març. La falla de l’Av Blasco Ibañez va decidir apostar per les falles innovadores. No solament en la forma de construir-les i els materials utilitzats, sino en la manera d’implicar a tota la gent en l’elecció de la falla, la construcció i el muntatge. Quan Jaume m’anava contant tot el que anaven fent cada vegada m’agradava més. Em va pareixer molt original i al mateix temps una manera molt raonable de fer les coses. La falla també m’agradava, clar!. El treball el portarem a cap entre Augusto i jo, no recorde que va fer cadascú (ja fa molt de temps), però moltes gràcies a Jaume per obrir-nos les portes del taller i aguantar-nos fins tard per a que puguerem fer les fotos.

La banda sonora serà més recent… tant que és un video penjat hui mateix de la Banda Juvenil, però del concert de Nadal (no vos puc enganyar) on Jordi, Ivan i Elena fan un gran paper i on es demostra que cada any Cristian (el director) puja el llistó i no se on arribarà.

El passat cap d’any alguns amics el passarem a una casa rural en Cabanes. Quan vaig saber la destinació del viatge vaig buscar ubicacions per a fer l’eixida de “nocturnes” que comença a ser tradició. Vaig anotar 4 llocs: La torre de la sal, molt prop de la mar que visitarem de dia. L’alt del Bartolo, al que no varem saber arribar en cotxe (perquè era de nit i perquè posava que estava prohibit), El convent Carmelita del desert de les palmes i l’arc de Cabanes (dels quals teniu fotos més avall).
Allà que anàrem els quatre atrevits (Bernat, Fernando, Edu i jo) eixirem prompte per intentar pillar hora blava o similar i així també tornar prompte i no tindre “lio”. Anàrem primer al convent, el varem vore des de lluny, ja que apropar-nos significava arribar de nit al Bartolo. Després de canviar un parell de vegades la ubicació de la toma jo me vaig quedar amb esta:

D’allí varem eixir cap al Bartolo, pràcticament de nit, i quan ja començava el tram final hi havia un cartell que prohibia el pas, així que no arribarem a pujar. Anàrem al plan “b”, l’arc de cabanes, que ja ens pillava més prop de casa i en teoria era fàcil accedir i resultó:

Be, a mi em pareix resultó, i va ser fàcil accedir, però fer la foto… va portar el seu bon grapat d’intents. Jo pense que tots els cotxes censats en Cabanes passaren per allí. Els meus amics anaven guiant-me mentre “pintava” amb llum l’arc i aconseguia la foto que anava buscant. Finalment i com als meus amics també els pica el cuquet de les nocturnes, estiguérem fent proves amb les llums que portava i va eixir açò:

Bernat fa de model, Fernando amb la càmera, Edu feia les flames amb el fil lluminós i jo il·luminava a Bernat, l’arc i la resta de l’escena. Espere que vos agrade i que açò es convertisca en un costum i ho repetim tots els anys.

La musiqueta hui la posaran Antonio Flores i Ana Belén – “Solo le pido a Dios”, una cançò de León Gieco per conmemorar el dia escolar de la No Violència i la Pau.