Uff quan de temps, no? 6 mesos? mare meua!!… no ha sigut per ganes, ni per fotos… simplement que van passant coses, i açò, com tot, si no t’ho organitzes be, es queda per al final que mai arriba.

Se que ho he dit més vegades, però intentaré passar-me més per ací i deixar-vos més fotos. Jo se que molts passeu per ací encara que no quede constància escrita… si deixeu algun comentari igual me piqueu i penge més fotos… jejeje

El que vegeu ací és una foto de l’últim viatge fotogràfic que he fet, en esta ocasió a Menorca, amb l’amic Zuguzz (però sense la granota). Anarem per a 5 dies i ens ho passarem d’allò més be i ferem mooooltes fotos. Ja anireu vegent-les.

Hui comence per la primera sessió, el far d’Artrutx, al sud de Ciudadella, molt prop d’on teniem l’apartament. Espere que vos agrade i els vostres comentaris.

Després de uns dies quedant i anul·lant la cita a última hora, després d’un embrague trencat i d’una eixida als pinets desastrosa… per fi tenim el startrails que volíem de la Torre Alèdua. Com diu el títol, allò pareixia un aeroport, amb tanta llumeneta amunt i avall. La veritat és que és un lloc que tenim molt prop i que no visitem molt sovint (repetirem, per a que Sergio també tinga el seu startrails).

Quant a la presa es tracta d’un startrails amb 180 fotos de 30” amb 1” entre foto i foto (en alguna ratlla d’avió es pot apreciar:

La edició posterior va ser amb Lightroom, ajust de nivells i temperatura, i després les vaig apilar amb Gimp, però canviar el tipus de capa a “solo aclarar” una per una era un poc tediós i per deformació profesional vaig pensar que algú ja s’hauria trobat amb eixe problema, així que vaig buscar un poc i vaig trobar este script (createStack.sh) que em va resoldre el problema, pertany a un post que podeu vore ací sobre com fer startrails a linux.

Alguns (els poquets que s’atreviu a comentar al blog), haureu vist que ara s’heu de fer login per a poder comentar. Ha sigut imprescindible, m’unflaven a Spam, disculpes.

Quant a la musiqueta, i després un parell de sustos que hem tingut esta setmana vull una cançoneta que sempre me posa les piles, que per a mi és un cant a la vida i que sempre hem de jugar “patà i avant”:

Continue tirant d’arxiu, ja que l’oratge no ens permet fer el que volem, quan volem… jejeje. A vore si demà pot ser. De la mà de Jose Manuel Pastor i uns amics d’ells dels que sols recorde el nom de Namor (disculpes a la resta) passarem una nit molt agradable a un antic monestir a la localitat d’Altura.
Aquella nit vaig aprendre molt i la veritat és que el lloc era impressionant.

La primera que vos deixe era un pou que hi havia, i que Augusto va il·luminar en la seua totalitat:

Després, Jose Manuel i els seus companys (mentre Namor anava a la seva bola per allà) van fer aquesta presa (que m’agrada molt!):

Aquí teniu a tots els protagonistes de la nit (granota inclosa):

I aquí estem tots una altra vegada, pintats per August i Namor (si no recordo malament) i amb un flash que il·luminava la part de darrere:

Com a banda sonora us deixo amb 3 vídeos (presa!). Parlant d’Altura … “Higher ground” és una cançó que vaig conèixer pels Red Hot Chili Peppers (atenció a l’pantalons de el baixista):

Però la cançó és de Steve Wonder, que per cert té el que es coneix com oïda absoluta (que bé que em vindria en els dictats!) i que mal li vindria a l’home tocar amb mi … que em sentiria tots els bunyols que faig … jejeje:

I una versió més actual dels de Playing for a Change (Atenció a la veu de Clarence Bekker (d’Amsterdam), a què vaig tenir l’oportunitat de veure el riu Túria fa un parell d’anyets i em va posar la pell de gallina):

El cap de setmana passat anarem a un taller de fotografia nocturna a Belchite (Augusto, Alberto i jo)

Amb les piles carregades i la motxilla ple de material i roba se’n anarem cap allà.
La primera nit quan arribarem per a llevar-nos un poc de damunt el mono, (i ja que no ens convidaren a entrar a Belchite) (açò era una brometa que no s’ha entés, si que ens convidaren, però no vulguerem entrar), anarem a un nevero que hi havia molt prop que ens va recomanar Ruth, l’encarregada de l’hotel rural “Capricho de Goya” i que ens va tractar molt be tot el cap de setmana.

El nevero el pinta Augusto, jo pinte la part frontal i el terra i dispare el flash remot que teniem a l’interior:

A l’endemà ferem una excursió pels voltants: Azuara, Letux i com no… Belchite:

Després del taller anarem a posar-ho en pràctica, i la veritat és que no va anar massa be, massa gent junta. I nosaltres estem acostumats a anar a la nostra, la prova és la imatge següent, per a poder traure algo de trellat he hagut de fer un HDR de 3 tomes per a poder igualar les zones i que parega algo decent:

També ferem escenes, la “lesbica” la guarde per a quan les interessades me donen el seu permís (jeje) i en esta que vos deixe ens va pintar a nosaltres i a la creu Paco Farero. Des d’este punt de vista es veu un poc extrany perquè no tenia el mateix enquadre que ell i com diu Augusto: “El que pinta, pinta per a la seua càmera”:

I per últim vos deixe la que més m’agrada, en realitat son 20 tomes d’un minut i posteriorment muntades amb el GIMP (si, mepareix més fàcil que el propi startrails, ja que puc afegir o eliminar tomes del resultat final sense tornar a processar-les totes), i és més barat que el “Paint”:

El resum final del viatge és que ens quedarem en ganes de fotos i que segurament tornaré a Belchite.

Com a Banda Sonora vos deixe una cançò que fa referència a tots els mals de les guerres civils, com la que va deixar Belchite tal i com està: Guns ‘n’ Roses – Civil War:

Continue amb les fotos d’Arcos de las Salinas. El diumenge de matí apurarem al màxim l’horari del desdejuni a l’hotel i anarem a buscar localitzacions.

Ens aproparem al naixement del riu arcos i vaig aprofitar per provar la càmera del nexus 4.

Després anarem a “los cuchillos”:

També visitarem un hotel abandonat (que llàstima!), anàrem a comprar uns bocates, i a sopar a l’ermita per a traure una panoràmica de la població, és un HDR, per això falten metadades:

Després tornarem a los “Cuchillos” i ferem fotos com esta:

Si no recorde mal Augusto s’encarregava de l’aigua i els fins del fons i jo de les pedres a un costat i l’altre del riu, mentre Jordi i Rafa menjaven pipes… jejeje.

I hui vos pose dos cançonetes (amb la mateixa lletra) i vosaltres trieu segons el vostre anim Parece que aun fué ayer – Los Suaves:

Versió acústica:

Versió canyera:

El dijous passat ens va fallar la modelo, i la nit sols va donar per a dos tomes bones, però a mi m’agraden molt les dos.
La primera la vaig pintar jo, Augusto volia vacances. És un lloc al que ja hem estat, però fins ara no m’havia agradat massa el resultat. I és que ja ho diu el refrany… “Si vols tindre el llit ben fet… fes-lo tu mateix”.

Tota la escena està il·luminada amb una llanterna amb filtre carabassa i una cartolina negra per a evitar que es veja.

I l’altra imatge la va il·luminar tota Sergio amb el mateix mecanisme, enhorabona!!

La BSO la posarà una canço amb la que em sent totalment identificat, fixeu-se en la lletra, el video no té molta qualitat, però la lletra m’agrada molt. Es tracta de “Old time Rock&Roll de Bob Seger”:

Si, ja se que a molts vos sonarà perquè apareix en la pel·licula Risky Bussiness de Tom Cruise, però jo des que vaig vore esta publicitat per al Guitar Hero amb Heidi Klum… que voleu que vos diga… no se ni qui és Tom Cruise… jajajaja.

Si, ja sé que tots estem farts del vent, que molesta i que dona mal de cap, però tot no és mal, també deixa imatges com la que porte hui. Un dia molt clar, nuvols baixos i dispersos i un blau al cel espectacular.
La presa està feta en el 24-105 (en 24mm) i el polaritzador circular. No hi ha photoshop, sols he tocat un poc el nivells al Lightroom. Vaig prendre 7 fotos i després les vaig juntar amb el Hugin. He deixat la imatge a 2500px d’ample… però si la meua càmera te 18mpx per 7 fotos… calculeu com és la original, jejeje

Com a banda sonora posaré algo mogudet, que done anims… Kiko Veneno! Memphis blues again… igual em repetixc… però que aparega per ahi Santiago Segura li dona el toc d’humor necessàri.

El segon dia que estiguérem a Arcos de las Salinas va condir prou, de matí visitarem les antigues salines que donen nom al poble. Allí encara queden restes de les basses on posaven l’aigua a assecar, dels molins que bombejaven l’aigua i de l’església. A més el lloc està prou apartat i no hi ha quasi contaminació lumínica. Tinguérem un molt bon dia:

Salines d’Arcos de las Salinas, un HDR amb el filtre polaritzador:

Després ens parlaren de Dueñas, un poble com tans altres abandonats, i no m’extranya… amb el tot terreny ens costà prou d’arribar, està molt enderrocat i no feia massa gràcia anar per allí, i menys de nit, així que ferem algunes tomes diurnes… i cap a Arcos de nou.

Panoràmica de Dueñas (varies tomes amb el 12 i el filtre polaritzador i juntades amb Hugin):

De vesprada, després de dinar eixirem a pegar un passeig pels voltants d’Arcos, per una senda que vorejava un riuet i ens trobarem esta cascada d’aigua:

HDR de la cascada d’aigua a Arcos de las Salinas:

Després anàrem a sopar i de nou a les Salines, però d’un altra manera:

Portalada de l’església (Il·luminada per Augusto, i crec que la pared de pedra i el terra el vaig pintar jo.):

Ara en lloc d’una llarga exposició voliem traure la via lactia:

I qui diu que no es poden fer panoràmiques nocturnes? Ací teniu dos:

Amb el molí que havieu vist pel matí com a protagonista:

I amb l’església:

Esta setmana he tardat en publicar el post, però no es podreu queixar que està ben completet. Per a rematar, la banda sonora la posarà un gran de la guitarra espanyola que ens ha deixat esta setmana amb una cançò que jo no havia sentit mai fins que el meu company de saxo Ivan la va interpretar en una audició (que difícil!!), es tracta de Czardars de V. Monti:

Hui he recordat que l’any passat férem una eixida fotogràfica uns dies a Arcos de las Salinas allí el CEFCA està construint un observatori astronòmic, i la primera nit ens enfilarem allí dins. Que li posarem un poc de morro i l’amabilitat dels vigilants va fer la resta, ens ensenyaren les instal·lacions en obres, ens deixaren un trípode amb seguiment, ens ensenyaren els programes que fan servir per a processar les imatges que obtenen amb els telescopis. De moment sols tenien en marxa el xicotet 80cm (que equival aprox. a un 3700mm de focal), l’altre si no recorde mal tindrà 2,5m d’espill (més de 9000mm de focal) i per a nosaltres un 400mm ja és un teleobjectiu… jajaja.

Ací vos deixe una presa amb el 12mm i 160 de ISO, no pillarem una nit massa bona, feia fred, vent i hi havia núvols. Ells ens contaven que des d’allí en una nit clar es veia fàcilment Valencia.

A continuació vos deixe una foto que per a sorpresa meua es va colocar en la 3ª-4ª pàgina de popularitat de 500px que si no conegueu vos recomane, el meu perfil és este. Es tracta de 9 tomes en vertical amb el 8mm i posteriorment juntades amb el Hugin Panorama Creator:

Ens ho passarem molt be… i encara queden fotos per mostrar, però això serà en un altre post. Ara vos deixe amb la banda sonora, un grup que agafa cançons actuals i els dona un toc vintage, i en este cas rollito New Orleans, crec que la cançó no necessita presentació: